Vaig néixer Carles Guillén i Selva, però per a molts alumnes sóc el "Cala". Faig llengua i literatura catalanes, i aquí encara les puc fer. Estic amb els de 1r d'ESO i amb els de 2on de batxillerat; m'enamoren els barrufets penjats, però molt penjats, i fer literatura, vida, als mil homes de 2on encara que només sigui per a uns quants, n'hi ha que tenen menys sensibilitat que una pedra, ni regalant porros a l'entrada de l'aula.
En aquest institut hi estic molt bé, ja firmo... però fins i tot aquí aquest desastre de reforma es va filtrant. Ja no es valora l'esforç, tot és pobrets/es, i allò de: "a mi em treballa!!!" i jo al.lucino com van aprovant autèntics analfabets, com se'ls va prenent el pèl. Per què coi es miren els aprovats i no com han aprovat. És a dir, es mira més la quantitat que la qualitat, i a sobre aquesta enganyifa te la venen com a projecte progressista, d'esquerres. Cada dia estic més convençut que s'estan equivocant i molt. Quines generacions més perdudes. I cada dia hi ha més reformer/ra. Com estan colant aquestes pamemes. L'última que m'ha deixat fet caldo és aquesta. Pregunta: Com t'han anat a tu els exàmens? Resposta: Malament, però els he apujat una miqueta. Us ho juro. Molt fort, no? M'encenc, m'agafa una ràbia i m'he de pujar el tranquil.litzant. Com que és un forum de professors aprofito per buidar el cap i la panxa!!!
Un professor emprenyat.
En aquest institut hi estic molt bé, ja firmo... però fins i tot aquí aquest desastre de reforma es va filtrant. Ja no es valora l'esforç, tot és pobrets/es, i allò de: "a mi em treballa!!!" i jo al.lucino com van aprovant autèntics analfabets, com se'ls va prenent el pèl. Per què coi es miren els aprovats i no com han aprovat. És a dir, es mira més la quantitat que la qualitat, i a sobre aquesta enganyifa te la venen com a projecte progressista, d'esquerres. Cada dia estic més convençut que s'estan equivocant i molt. Quines generacions més perdudes. I cada dia hi ha més reformer/ra. Com estan colant aquestes pamemes. L'última que m'ha deixat fet caldo és aquesta. Pregunta: Com t'han anat a tu els exàmens? Resposta: Malament, però els he apujat una miqueta. Us ho juro. Molt fort, no? M'encenc, m'agafa una ràbia i m'he de pujar el tranquil.litzant. Com que és un forum de professors aprofito per buidar el cap i la panxa!!!
Un professor emprenyat.
3 comentaris:
Hola,
Fa uns dies que, per casualitats d’aquelles del ciberespai, o del meu aliat, el Sr. Google, vaig topar amb aquesta pàgina i vaig prendre el compromís, només per saludar o donar un cop de mà amb el tema de les TIC, d’escriure alguna cosa. Sóc un antic alumne de l'IES Pere Calders, i aprofitaré les paraules d’en "Cala" o Carles, per reflexionar jo també.
Puc entendre fins a cert punt que s’hagi de fer una selecció, podríem dir que natural dels alumnes, segons estiguin avinguts amb l’hàbit d’estudiar o no. Puc entendre que s’estigui en contra d’una reforma educativa, que parlant clar i català és una porqueria. Puc entendre que la funció d’un professor ha de ser purament pedagògica i orientativa respecte l’alumne. Però mai entendré com un professor por prendre les il•lusions dels seus alumnes.
Fa uns quants anys vaig acabar els meus estudiar d’aquest centre i m’han quedat molts bons records de la majoria de professors. Ara estic fent carrera i, per sort, la majoria de professors son genials i hi ha pràcticament una relació paternal amb ells: els vas a veure al despatx, t’ajuden, s’emprenyen si no fas bé un problema... fins i tot els pots trucar! Però mai de la vida han dit a ningú que tiri la tovallola. També és cert, que el vostre compromís amb l’alumnat és molt més fort.
Quan feia secundària, al IES Pere Calders, més de un professor i més de dos, em van dir que mai aconseguiria treure’m el batxillerat. ho vaig aconseguir! increïble, no? Mai vaig fer cas, i tampoc el segueixo fent ara, ni el faré, de les orientacions pedagògiques sobre els meus estudis, de ningú. Crec que s’han equivocat amb mi, fins i tot jo m’equivoco amb mi mateix. Penso que si algú vol desenvolupar una funció a la vida i que si s’ho proposa, ho aconsegueix, encara que s’estigui trenta anys per entendre una cosa vital d’aquesta funció. Fa un temps, vaig suspendre una matèria molt relacionada amb les matemàtiques i que a mi m’apassionava: l’àlgebra lineal. Ara m’he decidit a agafar els crèdits necessaris (no són masses, per sort) per, algun dia, tenir, a més del meu títol, la llicenciatura de matemàtiques (i vaig arribar suspendre les mates al institut): I tot per orgull propi.
Malgrat tot, ara segueixo molt enfeinat, tinc dues feines i no estudio tot el que m’agradaria (sona a fal•làcia però és cert). Hi ha assignatures genials que fins i tot vas per gust a classe, esgotes les hores de tutories del professor i si et veu de lluny pel passadís se t’amaga! Al institut també ho feia i m’hi jugaria el món a que molts professors es sentien realitzats quan un alumne s’interessava per la matèria. Jo quan algú s’interessa del que parlo em venen ganes de parlar més, però l’afany de voler saber més, potser esgota les ganes d’ensenyar. I de rebot, les ganes d’aprendre.
Se que és una reflexió ambigua, fins i tot feixuga, però no crec que un alumne que s’hagi decidit a fer batxillerat, es negui a estudiar. Hi ha pares que volen trenta carreres pels seus fills, però penso que qui realment tira del carro és la criatura, per tant, segueixo desestimant el bare dels pares. Si el nen diu que no, hauria de ser no, perquè aleshores és quan no forà ni brot. No tinc experiència en educació, per tant, no m’agradaria que us prenguéssiu la meva afirmació com una especulació.
Per altra banda, i això potser delati la meva identitat, el que estudio està plenament relacionat amb les TIC, i aquí les utilitzem per tot, fins i tot per lliurar un treball de mates (per alguna cosa estan les fulles de Maple... i les seves auto-resolucions d’integrals d’hora i mitja de paper i boli!). M’encanta com ens facilita la comunicació entre alumnes i professors les TIC. Me n’alegro que, per fi, al IES Pere Calders, us hagueu decidit a implantar aquesta eina tant i tant útil, realment un gran pas, no us en empanadireu. A més, presentacions de “power point”, textos projectats, imatges, gràfics, esquemes... qui necessita guix i pissarra? Jo hi ha assignatures que m’he acostumat gairebé a no necessitar ni el bolígraf (El catedràtic ens penja parrafades amb el que ens ha donat a classe, al nostre “campus virtual”). Fins i tot, a anar amb l’ordinador a classe! Pots provar moltes coses (un tros de codi, per exemple). A més, se us veu molt animats, plena disposició i amb moltes ganes d’adaptar-vos, i això sempre és bo. Espero que, a més de les vostres experiències, vulgueu la d’alguns alumnes... o ex alumnes.
En fi, m’agradaria escriure més, m’encanta escriure, però no tinc temps. Som a divendres ja, tres quarts de quatre matí, demà és festa i jo treballo, i tot just fa tres hores i trenta minuts que he arribat de treballar, i per increïble que sembli, ja que anant a el institut no ho hauria fet (la sinceritat, per davant de tot), m’he posat a estudiar (congruències concretament). Sí, ho heu encertat, dilluns examen! Tinc pendent des de fa temps una visita llampec a l'IES que, si puc, la faré abans de Nadal, potser, fins i tot, el dia de la festa de l’Institut.
Us demanaré que, si us plau, no us prengueu les meves reflexions com res personal, ja que, i ho dic amb el cor a la mà, els meus anys al institut van ser satisfactoris i enormement gratificants, vaig aprendre infinitud de coses, algunes interessants, altres no tant, però tot gratificant. Al institut passes d’estar format com a criatura a estar format com a adult i responsable i, encara que sigui a base de suspensos, del suspens se n’aprèn i mai, reitero, mai he recriminat un suspens quan creia que me’l mereixia, per lo burro que he estat. L’herència humana més gran és el coneixement i el coneixement no te valor.
En fi (segona vegada), una molt forta abraçada a tots i totes i que l’adaptació al fascinant mon de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació us sigui plenament satisfactòria. Un altre dia parlem de l’adaptació al programari lliure i GNU. Per cert, segurament tindreu suport per totes bandes, i a més oficial, però qualsevol cosa, per tonteria que sigui, no dubteu en escriure’m. Us intentaré ajudar.
Munuera i Roqué, Oriol (oriol.munuera AT gmail.com)
educador??
JA,JA,JA...
Juan Carlos Guillén, no facis d´enrotllat que desprès fas putades... Que nes coneixem de la Premier, au!
Publica un comentari a l'entrada